Qui ha de pagar els llibres i el material escolar? És una despesa extraordinària que cal pagar a mitges? Pot un progenitor reclamar a l’altre la meitat d’aquestes despeses? I les despeses extraordinàries?
És habitual que cada setembre, amb l’inici del curs escolar ens fem aquestes preguntes.
La pensió d’aliments, llevat que la sentència de separació, divorci, o regulació de mesures reculli una altra cosa, inclou les despeses escolars pròpies de l’inici del curs escolar com matrícula, uniformes, assegurança i llibres i material exigit pel centre. Aquestes despeses tenen la consideració d’ordinàries i no extraordinàries, ja que són totalment previsibles.
No obstant això, els procediments de mutu acord permeten acordar que aquestes despeses siguin abonades al marge de l’import de la pensió d’aliments.
Pel que fa a les activitats extraescolar, cal diferenciar:
Les activitats extraescolars que es venien realitzant pels menors en el moment de la ruptura, es presumeix que es van tenir en compte a l’hora de fixar la pensió d’aliments i per tant, no s’han de pagar a banda de la pensió d’aliments. Per això, si es volen pagar a part, caldrà fixar-ho expressament.
No obstant això, la Sentència dictada per la Secció 12ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, el 3 de març de 2016, considera que tot i que aquestes activitats constitueixen una despesa que com a tal no és imprevisible i si periòdica, ha de declarar-se el seu caràcter extraescolar, ja que, i en funció de l’edat dels menors, és fàcil que variïn, es suspenguin o desapareguin, amb la dificultat que si la pensió els inclou, haurà d’anar adaptant-se, pel que és convenient que les sentències siguin clares en aquest punt per evitar la judicialització del correcte compliment i donar uns paràmetres clars a les parts perquè puguin prendre decisions adequades i conseqüents en l’exercici de la responsabilitat parental.
La Sala té clar que el que realment s’ha de tenir en compte per la determinació de l’import de la pensió és el que disposa l’article 233-4 del Codi Civil de Catalunya, en el que específicament s’indica què s’entén per aliments; «tot el que és indispensable pel manteniment, vivenda, vestit i assistència mèdica de la persona alimentada, així com les despeses per la formació si és menor i per la continuació de la formació un cop sigui major d’edat, si no ha finalitzat abans per causa que no li sigui imputable, amb l’únic requisit que mantingui un rendiment regular.»
La citada resolució considera les despeses extraescolars, al marge de les extraordinàries, com a aquelles despeses que necessiten l’acord dels progenitors sobre les activitats que les generen, i entre les quals estan les excursions, colònies d’estiu i activitats esportives. Per tant, pot entendre’s que genera una nova classe de despeses per diferenciar-les de les ordinàries i extraordinàries.
Si les activitats extraescolars es comencen a realitzar després de la ruptura, caldrà trobar consens amb l’altre progenitor si es pretén que assumeixi la meitat de la despesa, comunicant de forma fefaent la nova activitat i el seu import. Davant la manca d’acord caldrà iniciar un procediment judicial (controvèrsia de parentalitat) o bé assumir el cost íntegre el progenitor que decideixi la realització de l’activitat.
Pels casos en què les activitats extraescolars que es venien realitzant en el moment de la ruptura canviïn, amb independència que es trobin ja incloses en l’import de la pensió fixada en el seu dia o bé que s’abonin a banda d’aquesta, no caldrà cap nou pronunciament judicial si les noves activitats extraescolars no són d’un import excessivament diferent de les que ja es venien realitzant.
