D’acord amb la normativa de l’IRPF, els rendiments d’activitats econòmiques s’han d’imputar conforme al criteri de meritació, excepte quan el contribuent opti pel criteri de caixa (també conegut com a criteri de cobraments i pagaments). Aquest criteri s’entendrà aprovat per l’Administració Tributària pel sol fet de manifestar-ho en la corresponent declaració per l’IRPF, aplicable en aquest mateix període i s’haurà de mantenir durant almenys tres anys. Gràcies a aquest criteri, no haurem de declarar les vendes que van resultar impagades, i així evitarem d’avançar el pagament de l’IRPF.
Ara que estem en plena campanya de la declaració de l’IRPF 2021, hem de recordar-los que el criteri de caixa de l’IRPF, també conegut com a criteri de cobraments i pagaments, és un sistema que serveix per declarar l’IRPF que és molt poc conegut i que no és gaire utilitzat.
D’acord amb la normativa de l’IRPF, els rendiments d’activitats econòmiques s’han d’imputar conforme al criteri de meritació, excepte quan el contribuent opti pel criteri de caixa.
Què és el criteri d’imputació de cobraments i pagaments («criteri de caixa»)? Quins contribuents s’hi poden acollir?
Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques, amb excepció dels titulars d’activitats empresarials mercantils que el seu rendiment net es determini mitjançant el mètode d’estimació directa, modalitat normal, obligats a portar comptabilitat ajustada al que es disposa en el codi de comerç, així com dels que, sense estar obligats a això, portin voluntàriament aquesta comptabilitat, podran optar pel criteri de «cobraments i pagaments» per imputar temporalment els ingressos i despeses que es derivin de totes les seves activitats.
D’aquesta manera, els qui apliquin aquest criteri poden computar els seus ingressos i despeses en el moment en què efectivament cobrin o paguin els serveis o lliuraments de béns, encara que la meritació en si s’hagi produït en un altre moment.
Impagaments
Entre els avantatges que aquest criteri aporta podem destacar que es pot, d’aquesta manera, augmentar la liquiditat perquè no s’ha d’avançar el pagament d’impostos i es tributa pel realment cobrat i no a compte d’unes operacions que, en el cas de donar-se una situació d’impagament per part d’un client, ens hauria portat a tributar per un ingrés inexistent.
Per exemple, si vostè desenvolupa una activitat com a persona física i no està obligat a portar comptabilitat segons el codi de comerç (perquè desenvolupa una activitat professional o perquè la seva facturació anual no supera els 600.000 euros, entre altres supòsits), i a la fi de 2021 va sofrir un impagat, com que el seu venciment es va produir en l’últim trimestre, haurà de declarar aquest ingrés encara que no l’hagi cobrat.
Atenció. Recordi que en 2020 i en 2021 els empresaris que facturin menys de deu milions d’euros poden deduir els impagats si han transcorregut tres mesos entre el venciment i el 31 de desembre (el termini general és de sis mesos).
Doncs bé, com que no està obligat a portar comptabilitat, disposa d’una alternativa per no haver d’anticipar fons a Hisenda: en presentar l’IRPF de 2021, opti pel criteri de caixa. D’aquesta manera, podrà declarar els ingressos i despeses en el moment del cobrament o pagament, i no quan es facin les operacions.
La mateixa tributació
En aquest sentit, és important també tenir en compte que, de cap manera, els canvis de criteri d’imputació temporal o de règim de determinació del rendiment net suposaran que alguna despesa o ingrés quedi sense computar o que s’imputi de nou en un altre exercici.
Atenció. Tingui en compte que l’opció per aquest règim no pot implicar una menor tributació global en l’IRPF.
Com acollir-se al criteri de caixa de l’IRPF?
Aquest criteri s’entendrà aprovat per l’Administració Tributària pel sol fet de manifestar-ho en la corresponent declaració per l’IRPF. N’hi ha prou que marqui la casella corresponent en la declaració de l’IRPF perquè sigui el criteri aplicable en aquest mateix període.
L’opció per aquest criteri, la durada mínima del qual és de tres anys, perdrà la seva eficàcia si, amb posterioritat a aquesta opció, el contribuent desenvolupés alguna activitat empresarial de caràcter mercantil en el mètode d’estimació directa, modalitat normal, o portés comptabilitat d’acord amb el que es disposa en el codi de comerç i altres normes de desenvolupament d’aquest.
Cal tenir en compte, respecte al termini de tres anys, que Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de la Rioja, en la seva resolució de 31 de maig de 2021 ha manifestat que el Reglament de l’IRPF no és prou clar. D’una banda, el termini de tres anys de la norma és un «mínim» i, per tant, no es pot entendre que exclogui la possibilitat d’un termini més gran. A això s’uneix el fet que la norma no regula ni la manera de prorrogar el termini inicial de tres anys ni la de revocar l’opció inicial i passar al criteri de meritació.
En el cas analitzat en aquesta resolució, el contribuent optava pel criteri de caixa de manera expressa en els exercicis 2014, 2015 i 2016, però en l’exercici 2017 no va marcar la casella corresponent a aquesta opció, i l’Administració va concloure que, per aquest motiu, en 2017 havia d’haver aplicat el criteri de meritació.
Per al TEAR transcorregut el termini «mínim» de tres anys, si no es marca novament la casella relativa a l’opció pel criteri de caixa, hi ha dues possibles interpretacions: que s’ha revocat l’opció inicial o, per contra, que es manté tàcitament.
En definitiva:
- Si el contribuent desitja aplicar el criteri de meritació transcorreguts tres anys des de l’exercici en què va optar pel criteri de caixa, no compta amb cap norma que aclareixi la forma en què ha de realitzar la revocació del criteri de caixa, per la qual cosa es pot entendre que aquesta revocació s’exercita simplement no marcant en l’autoliquidació de l’impost la casella corresponent a la imputació temporal per cobraments i pagaments.
- No obstant això, des de la perspectiva contrària, i precisament perquè no hi ha cap procediment per revocar l’opció o per prolongar-la, es pot entendre també raonablement que, encara que no es marqui cap casella, s’ha optat tàcitament per mantenir l’opció inicial pel criteri de cobraments i pagaments.
És a dir, com que el contribuent va manifestar la seva opció pel criteri de caixa durant tres anys seguits, el fet que en el quart any no manifestés expressament la mateixa opció, no és obstacle per entendre que, tàcitament, continuava optant pel criteri d’imputació de cobraments i pagaments.
Entitats en règim d’atribució de rendes (societats civils, comunitats de propietaris, herències jacents, etc.)
En el cas d’entitats en règim d’atribució de rendes el compliment dels requisits per determinar el mètode d’estimació del rendiment de l’activitat econòmica aplicable es determina en seu de l’entitat i aquest mètode serà aplicable a l’entitat amb independència del que correspongui als comuners, socis o partícips per les activitats econòmiques desenvolupades per aquests individualment o a través d’altres entitats.
A conseqüència d’això, la comptabilitat o els llibres registre corresponents a l’activitat econòmica desenvolupada per l’entitat en règim d’atribució de rendes seran únics per a cada entitat, sense que els socis, comuners o partícips hagin de portar una comptabilitat o llibres registre corresponents a la seva participació en l’entitat; la comptabilitat o llibres registre portats per l’entitat també seran independents dels que calgui portar als comuners, socis o partícips per les activitats econòmiques desenvolupades per aquests individualment o a través d’altres entitats.
D’acord amb l’anterior, en la mesura en què els requisits exigits per a l’aplicació del criteri de cobraments i pagaments, relatius al mètode d’estimació del rendiment de l’activitat econòmica i obligacions formals, s’han de complir per l’entitat, l’aplicació del criteri de cobraments i pagaments correspondrà a l’entitat, per la qual cosa caldrà que tots els seus membres optin per aquesta aplicació, sense que en conseqüència sigui possible la seva aplicació parcial per l’entitat per a algun o alguns dels seus membres.
Així mateix, en poder-se complir per part de l’entitat els requisits esmentats, però no per cadascun dels seus membres, i viceversa, l’aplicació del criteri de cobraments i pagaments per l’entitat serà independent del criteri d’imputació temporal que correspongui als comuners, socis o participis per les activitats econòmiques desenvolupades per aquests individualment o per mitjà d’altres entitats en atribució de rendes en què participin.
