Recomanacions per planificar el tancament fiscal i comptable de l’exercici 2021

S’acosta el final de l’any 2021 i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda.

Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament fiscal i comptable de l’any 2021, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, sobretot l’impost sobre societats i l’IRPF per a societats, empresaris i professionals.

Cal tenir en compte que aquest exercici 2021 es presenta com un any que oferirà múltiples novetats, derivades tant de la reforma fiscal que el Govern inclou en la Llei de PGE per a 2022, com de les circumstàncies especials que s’estan produint per la COVID-19. Aquestes circumstàncies sens dubte afectaran l’economia i també l’àmbit tributari, amb mesures excepcionals, transitòries la majoria, però de gran importància i transcendència per al càlcul del tancament de l’exercici 2021.

Tot això sense perjudici de la normativa que s’està pendents d’aprovar en data de tancament d’aquesta edició, alguns projectes de llei i normes de desenvolupament, i determinats projectes d’ordres ministerials, i de les novetats normatives establertes per les respectives comunitats autònomes i normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple en relació amb les noves o modificades tarifes autonòmiques i si s’ha establert noves deduccions o modificat algunes de les ja existents.

L’informem que es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema a fi d’ajudar-los a fer les seves operacions de tancament fiscal i comptable amb les màximes garanties i eficiència.

A continuació, de manera resumida, de cara al tancament de l’exercici, li oferim una sèrie de recomanacions.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Principals novetats fiscals i comptables aplicables en l’exercici 2021:

• Modificacions en la regulació de l’exempció de dividends i plusvàlues per evitar la doble imposició nacional i internacional. Es modifica l’exempció i la deducció per evitar la doble imposició sobre dividends o sobre les rendes generades en les transmissions de participacions que, de ser plena, passa a ser del 95 %. No obstant això, es regula un règim transitori, durant tres anys, perquè les entitats amb un import net del volum de negocis inferior a 40.000.000 € puguin aplicar l’exempció i la deducció plena, sempre que les rendes procedeixin d’una filial constituïda amb posterioritat a l’1 de gener de 2021. A més, deixa d’aplicar-se tant l’exempció com la deducció per doble imposició internacional quan, tenint un percentatge inferior al 5%, el preu d’adquisició és superior a 20.000.000 €. En aquest supòsit es regula un règim transitori per un període de 5 anys
• Règim de transparència fiscal (TFI). S’inclouen els establiments permanents com a ens que poden quedar afectats per les normes de TFI i s’amplia el llistat de rendes passives susceptibles de ser objecte de transparència.
• Tributació de les SOCIMI. S’estableix un gravamen especial del 15 % sobre la part dels beneficis no distribuïts que procedeixi de rendes que no hagin tributat al tipus general de l’impost sobre societats ni estiguin en termini legal de reinversió.
• Reducció extraordinària dels terminis d’espera per a la deduïbilitat de les deterioracions per insolvència, com a resultat de la situació de la Covid-19.
• Nova regulació de les asimetries híbrides.
• Canvis en els límits a la deducció de despeses financeres. Per a la determinació del benefici operatiu no es tindrà en compte l’addició dels ingressos financers de participacions en instruments de patrimoni que es corresponguin amb dividends, quan el valor d’adquisició d’aquestes participacions sigui superior a 20 milions d’euros.
• Novetats en les deduccions en la quota per activitats de recerca i desenvolupament.
• Modificacions en la deducció per inversions en produccions estrangeres cinematogràfiques i sèries audiovisuals.
• Modificació de la regulació dels efectes del canvi de residència fiscal.
• Canvis en la regulació i classificació dels instruments financers.
• Incorporació del mètode de valor raonable en la valoració d’existències.
• Modificació de les normes que regulen el reconeixement comptable dels ingressos per vendes i prestacions de serveis. Resolució de 10 de febrer de 2021 de l’ICAC. I modificació del Pla General Comptable, el de PIMES i altres normes de comptabilitat per adaptar-les a la NIIF-UE 9 Instruments financers i la NIIF-UE 15 Ingressos ordinaris procedents de contractes amb clients.

Totes aquestes modificacions normatives, i les circumstàncies de la pandèmia, poden haver tingut reflex en la comptabilitat i poden tenir efectes en els comptes anuals d’aquest exercici, per la qual cosa caldrà considerar-les a l’efecte del tancament comptable i fiscal.

Pla General Comptable (PGC) i ajustos fiscals: cal analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost. Entre altres ajustos positius, convé comprovar: despeses comptables derivades de multes, sancions, donacions o donatius; per l’impost sobre societats, administrador el càrrec retribuït del qual no figura en estatuts, liberalitats i atencions a clients i proveïdors que excedeixin de l’1 % de l’import net del volum de negocis, etc.; deterioracions comptables a excepció dels corresponents a existències i insolvències de deutors, aquests últims si es compleixen uns certs requisits sí que seran deduïbles; despeses derivades de l’excés pagat amb motiu de l’extinció d’una relació laboral o mercantil (que excedeixi d’1.000.000 € o de l’import exempt si és superior a aquesta xifra); provisió per devolucions de vendes, excessos d’amortitzacions o provisions; imputació temporal de despeses i ingressos abans o després de la seva meritació si no ho permet la norma fiscal, despeses financeres no deduïbles en grups mercantils i l’excés de despeses financeres sobre el límit del 30 % del benefici operatiu si superen l’1.000.000 €, etc. I com a ajustos negatius, cal comprovar: la llibertat d’amortització, excés d’amortitzacions comptabilitzades en exercicis anteriors que no fossin deduïbles en aquells; pèrdues per deterioració comptabilitzades en exercicis anteriors, que no es poguessin deduir, i que reverteixen en l’exercici al ritme de l’amortització, perquè es transmeten o perquè es produeix la pèrdua definitiva; operacions que s’hagin de valorar a valor de mercat fiscalment i no per comptabilitat; operacions amb pagament ajornat en l’exercici en el qual es produeix la transmissió, dividends i plusvàlues exemptes derivades de participacions en entitats residents i no residents, etc.

Entitat patrimonial i concepte d’activitat econòmica: verifiqui si es tracta d’una entitat patrimonial i, per tant, no fa una activitat econòmica. És aquella en la qual més de la meitat del seu actiu està constituït per valors o no està afecta a una activitat econòmica (gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari). La consideració d’una entitat com a patrimonial té transcendència a l’efecte de la compensació de bases imposables negatives, tipus de gravamen i aplicació del règim especial per a les entitats de reduïda dimensió, entre altres. Recordi que perquè l’activitat d’arrendament d’immobles tingui la consideració d’activitat econòmica es requereix que la seva ordenació es realitzi almenys a través d’una persona ocupada amb contracte laboral i jornada completa.

Imputació temporal de despeses i ingressos: la fiscalitat segueix el criteri comptable d’imputar els ingressos i les despeses segons meritació, amb independència de les dates de cobrament i pagament. No obstant això, els contribuents poden sol·licitar a l’Administració Tributària un mètode d’imputació temporal diferent, per exemple, de caixa. Comprovi si en la comptabilitat apareixen registrades despeses en un període anterior al de la seva meritació o ingressos en un període posterior al de la seva meritació.

Operacions amb preu ajornat: si ha obtingut ingressos o beneficis comptables derivats d’alguna venda, prestació d’un servei o del cobrament d’indemnitzacions, podrà diferir la renda comptable i imputar-la a mesura que siguin exigibles els cobraments, tret que opti pel criteri de meritació.

Amortitzacions: revisi els mètodes i percentatges d’amortització utilitzats en comptabilitat per veure si són admesos per la norma fiscal o si existeix la possibilitat d’aprofitar al màxim aquesta despesa per rebaixar la base imposable de l’impost.

Fons de comerç: recordi que la norma comptable obliga a amortitzar-los en deu anys (10 %), i la Llei de l’impost preveu una despesa deduïble màxima per aquest concepte del 5 % anual (si l’empresa és de reduïda dimensió, es podrà acollir a l’amortització accelerada i podran multiplicar per 2 l’amortització fiscal màxima, per als intangibles serà aplicable el coeficient 1,5) Per tant, caldrà fer un ajust extracomptable positiu.

Pèrdues per deterioració: ja no són deduïbles les deterioracions comptables, excepte existències i insolvències de deutors. No obstant això, cal parar esment a la reversió de les deterioracions que en el seu moment van ser fiscalment deduïbles (actius materials, les inversions immobiliàries o intangibles i valors de renda fixa que cotitzen). En aquests casos cal atendre la naturalesa de l’actiu que reverteix per determinar el moment temporal d’imputació en la base imposable de l’impost.

Pèrdues per deterioració de participacions: es nega la deducció en el cas de participacions en entitats residents si en el període en el qual es registra la deterioració compleixen les condicions per aplicar l’exempció de dividends i de plusvàlues originades per la seva transmissió, i així mateix s’impedeix la deducció de les pèrdues produïdes en la transmissió de participacions en entitats no residents que, sense assolir un percentatge significatiu de participació, l’entitat participada no estigui sotmesa a un impost similar al nostre amb nominal mínim del 10 %.

Règim transitori de pèrdues per deterioració de participacions dotades abans de l’01-01-2013: s’estableix la reversió obligatòria de les pèrdues per deterioració de participacions que van resultar deduïbles en períodes impositius iniciats abans de l’01-01-2013. Amb independència que es produeixi o no la reversió del valor de la participació, el subjecte passiu haurà d’integrar en la base imposable de l’impost aquesta pèrdua, com a mínim, per parts iguals en cadascun dels cinc períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’01-01-2016. D’aquesta manera, en els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’01-01-2021, haurà quedat integrada la pèrdua dotada en el seu moment per la seva totalitat, encara que no hagi revertit el valor de la participació. En el cas que es produeixi la transmissió dels valors, la deterioració pendent de reversió s’imputarà al període en el qual es produeixi la transmissió, amb el límit de la renda positiva obtinguda.

Despeses no deduïbles: cal identificar les diferents partides de despeses comptables que no són fiscalment deduïbles -comptabilització de l’impost sobre societats, multes, sancions penals o administratives, recàrrecs del període executiu, recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ, pèrdues del joc, liberalitats o donatius, etc.-.

Despeses financeres: tingui present que es limita la deducció de despeses financeres netes al 30 % del benefici operatiu de l’exercici (amb la possibilitat, seguint determinades regles, de deduir els excessos en els exercicis següents) però permetent deduir en tot cas les despeses de l’exercici fins a 1.000.000 €.

Reserva de capitalització: aprofiti aquesta figura per incentivar la reinversió i la capitalització de les societats. Si la seva societat tributa al tipus general (també per a les entitats parcialment exemptes i les dé nova creació) podrà reduir la seva base imposable en un 10 % de l’import de l’increment dels seus fons propis en la mesura que aquest increment es mantingui durant un termini de 5 anys i es doti una reserva per l’import de la reducció, degudament separada i indisponible durant aquests 5 anys.

Compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors: recordi que, encara que s’ha eliminat el límit temporal, que era de divuit anys, per compensar les bases imposables negatives, es continua limitant la quantia a compensar en 1.000.000 €. Fins a aquesta quantia sempre es podran compensar sense restricció, però a partir d’aquí només es podrà compensar fins al 70 % de la base imposable prèvia a l’aplicació de la reserva de capitalització. A més, existeixen limitacions en la compensació de bases imposables negatives, en funció de l’import net del volum de negoci (INVN) dels dotze mesos anteriors a la data d’inici del període impositiu, que operaran de la següent manera: a) la compensació es limitarà al 50 % de la base imposable prèvia si l’INVN és d’almenys 20 milions d’euros i inferior a 60 milions d’euros; b) la compensació es limitarà al 25 % de la base imposable prèvia quan l’INVN sigui d’almenys 60 milions d’euros.

Empreses de reduïda dimensió (ERD): recordi que seran aquelles el volum de negocis de les quals sigui inferior a 10.000.000 € en el període impositiu immediatament anterior, amb l’avantatge que poden aplicar els incentius fiscals de la norma. El règim especial d’ERD es continua aplicant, encara que se superi aquesta quantia de 10 milions de volum de negocis en els 3 exercicis immediats i següents a l’exercici en el qual es va sobrepassar el límit, sempre que hagi complert les condicions per aplicar el règim d’ERD en el període en el qual va superar i en els 2 anteriors.

Aprofiti la reserva d’anivellament que consisteix en una reducció de la base imposable de fins al 10 % del seu import amb un màxim absolut d’un milió d’euros l’any. Si el contribuent té una base negativa en els cinc exercicis següents, es redueix en l’import de la minoració aplicada per aquesta reserva i, en cas contrari, les quantitats minorades se sumen a la base positiva del cinquè any, actuant en aquest cas com un simple diferiment.

Aprofiti les deduccions en la quota i els seus límits: les deduccions constitueixen una bona eina d’optimització fiscal de la qual les empreses han de fer un ús adequat, respectant els límits legals aplicables en l’exercici 2021. Comprovi si pot aplicar les deduccions per creació d’ocupació i per a treballadors amb discapacitat, així com la deducció per R+D+i, la de produccions cinematogràfiques, així com la deducció per producció de determinats espectacles en viu. El termini per aplicar les deduccions és de quinze anys des del període en què es van generar i no es van poder deduir, i de divuit anys per als saldos d’R+D+i. El límit en cada exercici del total de deduccions és del 25 % de la quota íntegra menys, si és el cas, les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. El límit anterior s’eleva al 50% si les despeses d’R+D+i excedeixen en més del 10% de la quota íntegra.

IRPF. EMPRESARIS I PROFESSIONALS

Implicacions fiscals dels ERTO COVID-19: tingui en compte la transcendència tributària d’un ERTO, que se centra bàsicament en l’obligació de declarar en IRPF, pèrdua de la deducció per maternitat, regularització IRPF per regles especials d’imputació en cas d’anul·lació de l’ERTO, i canvis en la determinació dels percentatges de retenció.

Rendiments del treball o en espècie: si hem de rebre una percepció variable a final d’any o, en tot cas, de cara a l’any que ve, cal plantejar-se si ens interessa que el nostre pagador ens satisfaci part del sou o dels complements mitjançant alguna de les retribucions en espècie que no tributen. Recordi que existeixen supòsits en els quals les rendes del treball es poden trobar exemptes fins determinats límits taxats per llei (per exemple, els anomenats xecs transport satisfets per les empreses per desplaçaments dels seus empleats en transport públic, fins a 1.500 €/any per treballador; els anomenats tiquets restaurant, fins a 11 €/diaris).

Els ajuts d’algunes CCAA o ajuntaments a treballadors en ERTO amb rendes baixes, amb motiu de la COVID-19, no estan exemptes, i tributen com a rendiments del treball.

Arrendaments d’immobles: per diferir el pagament de l’IRPF convé, en cas que s’hagin d’obtenir rendiments positius del lloguer, anticipar a 2021 les despeses que hàgim de realitzar aviat en l’immoble, sempre observant els criteris d’imputació temporal. Recordi que, en el cas d’arrendament d’immobles destinats a habitatge, el rendiment net es redueix només en un 60 % i s’aplicarà només sobre el rendiment net positiu. El termini perquè les quantitats degudes pels arrendataris tinguin la consideració de saldo de dubtós cobrament serà de tres mesos en 2020 i 2021.

En cas d’immobles adquirits per herència o donació s’entén per «cost d’adquisició satisfet» el valor consignat en l’escriptura de donació o d’adquisició de l’herència o el comprovat per l’Administració (sentència del Tribunal Suprem de 15 de setembre de 2021, recurs núm. 5664/2019). Aquest criteri difereix del que aplicava l’Administració que considerava, en aquests casos, que el «cost d’adquisició satisfet» era l’impost sobre successions i donacions pagat corresponent a l’adquisició de l’immoble.

Des de l’01-01-2021, les persones físiques que lloguen els locals en els quals es desenvolupen determinades activitats econòmiques vinculades al sector turístic, l’hostaleria i el comerç i acordin voluntàriament rebaixes en la renda arrendatícia corresponent als mesos de gener, febrer i març de 2021, podran computar com a despesa deduïble per al càlcul del rendiment del capital immobiliari de l’IRPF la quantia de la rebaixa de la renda acordada durant aquests mesos.

Durant la crisi de la COVID-19 molts arrendadors han pactat unes noves condicions amb el seu inquilí en el contracte d’arrendament. En els casos en els quals es pacti el diferiment dels pagaments pel lloguer, no escaurà reflectir un rendiment de capital immobiliari en els mesos en què s’ha ajornat aquest pagament, perquè s’ha diferit l’exigibilitat de la renda.

Activitats econòmiques: els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’IS i, si escau, els previstos per a ERD. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500 € per persona i any o de 1.500 € en cas de persones amb discapacitat que donen dret a aplicació de l’exempció.

En el cas d’estar acollit al règim d’estimació directa simplificada, es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5 % del rendiment net) a un import màxim de 2.000 € anuals. Si determina els rendiments nets pel mètode d’estimació objectiva -és a dir, per mòduls- pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si és el cas, renunciar a mòduls el mes de desembre de 2021 per canviar en 2022. Des del 24-12-2020 fins al 31-01-2021 la renúncia a mòduls en 2020 i 2021 no vincula durant tres anys.

Tingui present que es prorroga per a 2021 i 2022 els límits establerts en 2020 per al règim d’estimació objectiva en l’IRPF i per als règims simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, per la qual cosa es mantindran, almenys un any més, els límits de 250.000 € i 125.000 €. A més, els autònoms en estimació directa en l’IRPF poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30 % a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior. També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, amb uns certs límits.

Els contribuents de l’IRPF que tinguin la consideració d’empreses de reduïda dimensió (INVN < 10 milions d’euros), podran deduir en 2021 les pèrdues per deterioració de crèdits impagats quan a la data de meritació -en general 31 de desembre- hagin transcorregut tres mesos des del venciment de l’obligació -la norma estableix un termini de sis mesos-.

Els empresaris i professionals poden aplicar els incentius fiscals regulats en l’impost sobre societats per a les empreses de reduïda dimensió, si l’import net del volum de negocis (INVN), del període impositiu anterior, és inferior a 10.000.000 €. Incentius fiscals:

• Llibertat d’amortització per a inversions generadores d’ocupació, fins a un màxim de 120.000 € per cada treballador/any d’increment de plantilla.
• Amortització accelerada.
• Pèrdues per deterioració dels crèdits per insolvències de deutors, fins a l’1 per 100 dels deutors existents a la conclusió de període impositiu.
• Deducció de la recuperació del cost del bé recollit en les quotes d’arrendament pagades l’any, quan s’adquireixen béns mobles o immobles en règim d’arrendament financer, amb el límit del coeficient màxim de taules multiplicat per 3.

Les subvencions per a autònoms amb dificultats, concedides per algunes comunitats autònomes que inclouen, entre altres contingències, la suspensió de l’activitat o la caiguda d’ingressos a conseqüència de l’epidèmia de la COVID-19, tant si s’aplica a compensar despeses de l’exercici o la pèrdua d’ingressos, tindran el tractament de subvencions corrents, és a dir, d’ingressos de l’activitat imputables en l’exercici.

Si li han concedit una subvenció per compensar la baixada d’ingressos de l’activitat econòmica durant la pandèmia COVID-19, sàpiga que, si no ha optat pel criteri de cobraments i pagaments, la subvenció percebuda s’haurà d’imputar a l’exercici en què es concedeix.

La devolució de l’excés de cotitzacions que resulta de l’aplicació retroactiva de la «tarifa plana», a conseqüència de la resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social als autònoms societaris, tindrà la consideració d’ingressos de l’activitat. La devolució s’ha d’imputar en l’exercici en què s’hagi acordat, sense que sigui procedent efectuar declaracions complementàries pels exercicis en què es van pagar els imports objecte de devolució.

Si en 2021 ha buscat finançament per al desenvolupament d’algun projecte acudint a la fórmula del micromecenatge i ha lliurat un bé o dret als aportants, la part en què coincideix el valor de l’aportat i el valor de mercat dels béns i drets rebuts pels aportants, constitueix un ingrés de l’activitat econòmica.

Plans de pensions: si fa aportacions a un sistema de previsió social es podrà estalviar impostos per cada euro que destini a aquesta mena de productes fins al menor dels següents límits: un màxim anual de 2.000 € (el projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2022 preveu reduir aquest límit fins als 1.500 € a partir de l’1 de gener) o el 30 per 100 de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques.

Aquest límit és per al conjunt de plans de pensions, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans de previsió social empresarial i assegurances privades de dependència severa o gran dependència.

En cas d’un contribuent el cònjuge del qual obtingui ingressos del treball o d’activitats econòmiques que no superin els 8.000 €, també podrà reduir la base per les aportacions al pla del cònjuge, fins a un màxim de 1.000 €.

Com a límit màxim conjunt per a les reduccions s’aplicarà la menor de les quantitats següents: el 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici o 2.000 €. Aquest límit s’incrementarà en 8.000 € (el projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2022 preveu incrementar aquest límit fins als 8.500 € a partir de l’1 de gener), sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials (les aportacions pròpies que l’empresari individual realitzi a plans de pensions d’ocupació o a mutualitats de previsió social, dels quals, al seu torn, sigui promotor i partícip o mutualista, així com les que realitzi a plans de previsió social empresarial o assegurances col·lectives de dependència dels quals, al seu torn, sigui prenedor i assegurat, es consideraran com a contribucions empresarials, a l’efecte del còmput d’aquest límit.). El límit per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa és de 5.000 € anuals.

En declaració conjunta els límits s’apliquen de manera independent i individual per cada mutualista, i els imports del total de totes les reduccions no poden donar lloc a unes bases imposables, ni general ni de l’estalvi, negatives.

Quan se supera el límit percentual (30 per 100 de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques) o sigui impossible reduir de la base tot l’aportat per insuficiència d’aquesta, es pot sol·licitar la reducció en la base imposable dels 5 exercicis següents, aplicant-los en ells els mateixos límits.

En cas que en un exercici no es pugui reduir l’import total de les aportacions individuals i de l’ocupador, la determinació de la part de l’excés que correspon a cadascuna es realitzarà en proporció als imports de les respectives aportacions i contribucions. Quan concorrin aportacions realitzades en l’exercici amb aportacions d’exercicis anteriors que no hagin pogut ser objecte de reducció per insuficiència de base imposable o per excedir del límit percentual del 30 per 100 (de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques) s’entendran reduïdes, en primer lloc, les aportacions corresponents a anys anteriors.

Si s’han realitzat aportacions pel contribuent i contribucions imputades pel promotor als sistemes de previsió social en els períodes impositius 2016 a 2020, que no haguessin estat objecte de reducció en la base imposable per insuficiència de base imposable o per haver excedit del límit percentual de l’impost, i es trobin pendents de reducció a 1 de gener de 2021, s’entendrà que les quantitats pendents de reducció corresponen a contribucions imputades pel promotor, amb el límit de les contribucions imputades en aquests períodes impositius. L’excés sobre aquest límit s’entendrà que correspon a aportacions del contribuent.

Quan un contribuent accedeixi directament a la jubilació, no podrà continuar realitzant aportacions a plans de pensions que cobreixin aquesta contingència. Només podrà aportar per a cobrir la de defunció, encara que aquestes aportacions també reduiran la base imposable.

Les aportacions a aquests sistemes són tant més interessants com més gran és el marginal màxim al qual tributi el contribuent, i esgotar el límit anual pot constituir una bona estratègia per rebaixar la tributació per aquest impost. Es diferirà l’impost fins al moment en el qual es rescati el sistema de previsió.

Guanys i pèrdues patrimonials: si ha transmès béns o drets obtenint una plusvàlua, seria beneficiós, abans d’acabar l’any, que realitzés les minusvalideses latents que tingui en altres béns o drets per compensar els guanys i estalviar tributació.

Si aviat complirà seixanta-cinc anys i pensa transmetre l’habitatge habitual amb plusvàlua, li interessa esperar a complir aquesta edat per vendre; d’aquesta manera, el guany no tributarà. A més, per als contribuents més grans de seixanta-cinc anys, s’estableix una exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 €, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

Escala general de l’impost, tipus de gravamen de l’estalvi, escala de retencions i ingressos a compte aplicable als perceptors de rendes del treball: amb efectes des de l’01-01-2021, s’afegeix un tram en l’escala general de l’impost per a bases liquidables generals a partir de 300.000 euros amb un tipus de gravamen del 24,50 %. D’acord amb això, s’introdueix un nou tram per a la base de retenció per rendiments del treball que excedeixi de 300.000 euros, la qual cosa incrementa el tipus de retenció màxim del 45 % al 47 %. Així mateix, s’afegeix un tram en l’escala de l’estalvi per a bases liquidables superiors a 200.000 euros amb un tipus de gravamen del 26 % (escala estatal + autonòmica).

Deduccions: aprofiti les deduccions per inversió en habitatge habitual (per a contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual o van pagar quantitats per a la seva construcció abans de l’01-01-2013), per lloguer d’habitatge habitual (contribuents amb un contracte d’arrendament anterior a l’01-01-2015), donatius, actuacions per a la protecció del Patrimoni Històric Espanyol i del Patrimoni Mundial, per inversió en empreses de nova o recent creació, per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, per la realització d’activitats econòmiques, per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, o la deducció per maternitat.

Recordi que s’han introduït tres noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal de l’IRPF aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per al seu ús com a habitatge:

• Deducció de fins a un 20 per 100 de les quantitats satisfetes per les obres realitzades des del 06-10-2021 fins al 31-12-2022, amb una base màxima de deducció de 5.000 € anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció d’almenys un 7 per 100 en la demanda de calefacció i refrigeració.
• Deducció de fins a un 40 per 100 de les quantitats satisfetes per les obres realitzades des del 06-10-2021 fins al 31-12-2022, fins a un màxim de 7.500 € anuals, sempre que les obres realitzades contribueixin a una reducció d’almenys un 30 per 100 del consum d’energia primària no renovable, o millorin la qualificació energètica de l’habitatge per a obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació.
• Deducció per obres de rehabilitació que millorin l’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial: aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l’habitatge per les obres realitzades des del 06-10-2021 fins al 31-12-2023, en les quals s’obtingui una millora de l’eficiència energètica del conjunt de l’edifici on se situa, sempre que s’acrediti a través de certificat d’eficiència energètica, una reducció del consum d’energia primària no renovable d’un 30 per 100 com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l’edifici per obtenir una classe energètica «A» o «B». El contribuent titular de l’habitatge podrà deduir fins a un 60 per 100 de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 €.

És molt important que no s’oblidi de verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la seva residència fiscal.

Impost sobre el patrimoni: recordi que s’estableix la vigència de l’impost de manera indefinida, i que s’incrementa un punt el gravamen de l’últim tram (per a patrimonis superiors a 10.695.996,06 €), que passa del 2,5 % al 3,5 %. No obstant això, es tracta d’una modificació en l’àmbit estatal, per la qual cosa caldrà tenir en compte la potestat normativa de les comunitats autònomes.

Activitats econòmiques: els empresaris i professionals poden aplicar els incentius de l’IS i, si és el cas, els previstos per a empreses de reduïda dimensió. A més de les despeses deduïbles segons l’IS, hem de considerar les primes de les assegurances de malaltia satisfetes per l’empresari per a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell, fins a un límit de 500 € per persona i any o de 1.500 € en cas de persones amb discapacitat que donen dret a aplicació de l’exempció.

Recordi que ja no s’exigeix el requisit del local perquè l’arrendament d’immobles sigui qualificat d’activitat econòmica, i que la renda que obté un soci que presta serveis a la seva societat es qualificarà d’activitat econòmica quan els serveis que el soci presti estiguin enquadrats en la Secció 2a de les Tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) i, a més, el soci estigui donat d’alta en el règim especial de treballadors autònoms (RETA) o en una mutualitat alternativa.

En el cas estimació directa simplificada es limita la quantia que es determina per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació (5 % del rendiment net) a un import màxim de 2.000 € anuals. Si determina els rendiments nets estimació objectiva, per mòduls, pot ser el moment de comparar aquest sistema amb el d’estimació directa i, si és el cas, renunciar a mòduls el mes de desembre de 2020 per canviar en 2021. Tingui present que a conseqüència de la COVID-19, es permet que la renúncia tàcita al règim d’estimació objectiva, realitzada presentant el pagament fraccionat del primer trimestre en termini -fins al 20 de maig- calculant-lo en estimació directa, tingui efectes només per a 2020. Aquests contribuents podran tornar en 2021 a determinar el rendiment net per mòduls revocant la renúncia d’enguany el desembre de 2020 o presentant el primer pagament fraccionat de 2021 per aquesta modalitat.

Tingui present que es prorroga per a 2020 els límits establerts en 2019 per al règim d’estimació objectiva en l’IRPF i per als règims simplificat i de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA, per la qual cosa es mantindran, almenys un any més, els límits de 250.000 € i 125.000 €.

A més, els autònoms en estimació directa en l’IRPF poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, com ara aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30 % a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior. També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorregudes en el desenvolupament de l’activitat econòmica, amb uns certs límits.

Implicacions de les mesures COVID-19 en la declaració d’IRPF de 2020: les diferents mesures aprovades pel Govern per frenar la crisi sanitària i econòmica provocada pel coronavirus tenen repercussió en l’àmbit tributari. Així, els ERTO, la prestació per cessament dels treballadors autònoms, les rebaixes o moratòries del lloguer, les compensacions econòmiques satisfetes als treballadors a distància (teletreball) influeixen en l’IRPF de 2020.

Tingui en compte la transcendència tributària de l’obligació de declarar en IRPF, arrendament d’immobles, rescat de plans de pensions, rendes en espècie per cessió de vehicles, pèrdua de la deducció per maternitat, regularització IRPF per regles especials d’imputació en cas d’anul·lació de l’ERTO, i canvis en la determinació dels percentatges de retenció, etc.

Impost sobre el patrimoni: recordi que es prorroga el restabliment d’aquest impost també a 2019. No obstant això, es tracta d’una modificació en l’àmbit estatal, per la qual cosa caldrà tenir en compte la potestat normativa de les comunitats autònomes.