El Tribunal Suprem estableix que és el Banc i no el client qui ha de pagar l’impost de les Hipoteques, però només un dia després de fer pública la sentència, recula.
El Tribunal Suprem ha dictaminat què qui ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecaria és l’entitat prestamista, no qui rep el préstec, no obstant, aquesta decisió serà revisada pel Ple de l’alt tribunal el proper dia 5 de novembre.
La sentència dictada el passat dia 16 d’Octubre per la Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Segona), modifica la seva jurisprudència anterior i, interpretant el text refós de la llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament, conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecaria (com sostenia fins a la data la jurisprudència) sinó l’entitat que presta la suma corresponent.
La fonamentació jurídica parteix de que, el negoci objecte d’inscripció és la hipoteca i l´únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquest negoci és el prestamista, qui només mitjançant dita inscripció podrà fer ús de l’acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.
La sentència anul·la l’article del Reglament de l’Impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost) per ser contrari a la llei.
En concret, es tracta de l’article 68.2 del referit reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, de 25 de maig.
La decisió compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que postula el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concorrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència havia d’incidir en l’existència de dos impostos en el d’Actes Jurídics Documentats i en el principi de capacitat econòmica previst a l’article 31 de la Constitució.
Quants diners suposa?
A Catalunya, l’Impost d’Actes Jurídics Documentats és de mitjana de 1,5%. Amb una hipoteca de 100.000 euros se’n paguen 1.500 d’impost.
La Sentència del Suprem obre la porta a què els hipotecats reclamin la devolució, però no dóna pistes sobre qui i on es podrà reclamar.
Qui podrà reclamar?
Prèviament al comunicat que va emetre el Suprem divendres passat, només un dia després de fer-se pública la sentència, del contingut de la resolució judicial podia extreure’s com els hipotecats que hagessin abonat aquest impost durant els últims quatre anys, podrien reclamar la seva devolució, pel que en aquests casos, la via que els hi podria resultar més garantista i ràpida, seria la d’anar a reclamar a Hisenda.
Pel que fa a les hipoteques que es van signar abans de l’any 2015, gran part de l’advocacia considera que també es podria reclamar, però aquí l’escenari podria ser més confús, sobretot tenint present el comunicat del President de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, Luis Maria Díez-Picazo, emès el passat dia 19 d’octubre, només un dia després de fer-se pública la sentència, on deixa en paper mullat la sentència de l’alt tribunal argumentant que “per la seva enorme repercussió econòmica i social”, la interlocutòria serà revisada pel Ple de la Sala, format per 31 magistrats.
Davant d’aquest nou marc d’inseguretat jurídica i incertesa es recomana esperar fins al proper dia 5 de novembre en que es celebrarà el Ple de l’Alt Tribunal. No obstant, tots aquells prestataris que hagin subscrit el seu préstec hipotecari durant l’última quinzena d’octubre de l’any 2014 i endavant, podrien plantejar avançar la presentació de les seves reclamacions per tal de que no es trobin amb un problema de prescripció.
