Aquest és un tema recurrent a Espanya des del 2009, però sobre el qual no hi ha existit consens, ja que hi ha conseqüències tant per les empreses – principalment veurien un increment en els seus costos -, com pels treballadors/res – que principalment veurien abaratit els seus acomiadaments.
Si més no, ha estat la situació de crisis sanitària i la pandèmia que hem patit, el que ha fet que es torni a sentir la coneguda motxilla austríaca en el mercat laboral, i torni a sorgir el plantejament de la seva aplicació.
La motxilla austríaca es tracta d’un model, en el que cada treballador/a té un compte individual, en el que se li acumulen uns imports. Aquests són ingressats per les diferents empreses on el/la treballador/a presta els seus serveis al llarg de la seva vida laboral. Es nodreix de les aportacions dels empresaris/es.
Aquestes quanties poden ser utilitzades pel treballador/a davant d’acomiadaments, o bé per l’atur, la incapacitat o bé com a complement a la pensió de jubilació, si arribat aquest moment, encara queden ingressos, ja que molt sovint s’utilitzen com a indemnització si es produeix un acomiadament.
En cas d’utilitzar-ho en el moment de la jubilació, a part de poder fer-ho com un complement de la seva pensió, també es pot percebre com un pagament únic.
Això no implica una disminució de les retribucions dels treballadors/es, però si un augment dels costos laborals de les empreses.
Pel que fa a la contribució empresarial s’hauria de determinar en quina quantia s’hauria de realitzar la seva aportació mensual.
I efectivament existeixen diferents punts alguns amb certes controvèrsies, ja que implica per una banda:
1.- Un major cost per totes les empreses, inclòs per les que no tenen la praxis de realitzar acomiadaments, doncs a la motxilla han d’aportar totes les empreses, i la seguretat social no pot finançar-ho.
2.- Un abaratiment de la indemnització, i per tant, un millor accés a l’acomiadament per part de les empreses, doncs ja no haurien de pagar grans quanties en relació als treballadors/es que tenen una antiguitat considerable a l’empresa.
Com a possibles beneficis es planteja la seguretat de tenir una motxilla garantida per a tots, així com que les noves contractacions i especialment les de llarga durada no generaran reticències envers les empreses, ja que ja no existirà una indemnització a suportar en cas d’acomiadament.
És un tema, però, que encara sembla que li queda un llarg canvi si en algun moment s’ha d’implantar en el nostre sistema social.
