El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la la norma per a calcular la pensió de jubilació en el treball a temps parcial, en considerar-lo «discriminatori per a la dona» i anul·la el precepte que regula la quantia de les pensions d’aquest tipus de treballadors per ser doblement discriminatori en tant que vulnera el dret a la igualtat amb els qui tenen un contracte a temps complet.
Per al tribunal, l’incís ara anul·lat, recollit en la Llei General de la Seguretat Social, crea una situació de desigualtat dels empleats a temps parcial que constitueix «una discriminació indirecta per raó del sexe», ja que «estadísticament» la major part són dones.
Segons la resolució, aquest precepte òbvia els requisits de «justificació objectiva i raonable» en les diferències entre els treballadors.
D’igual manera, prossegueix, trenca amb la proporcionalitat exigida, perquè aquests contractes no només suposen una «reducció raonable de la base reguladora», sinó que «afegeixen una reducció del període de cotització» per a establir la quantia de la pensió, que no es fa amb el treballador a temps complet.
Fa dos mesos, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja va dictar una sentència en la qual considerava que una mesura que implica una reducció de l’import d’una pensió de jubilació d’un treballador en una proporció major a la qual correspon pels seus períodes d’ocupació a temps parcial no pot considerar-se objectivament justificada pel fet que sigui «la contraprestació d’una prestació de treball de menor entitat».
En concret, la normativa per als treballadors a temps parcial té algunes peculiaritats en el cas del període mínim de cotització:
• Fins fa uns anys, per al càlcul del període mínim de cotització els penalitzava el fet de tenir una jornada parcial.
Per exemple, si havien cotitzat 20 anys amb jornades equivalents al 50%, s’ estimava que només havien cotitzat 10 anys i, per tant no podien accedir a la pensió contributiva.
• El RDL 11/2013 va canviar aquesta situació. A partir d’ aquest moment, aquest període mínim també es veuria afectat pel que es coneix com el “coeficient global de parcialitat” que multiplica el anys mínims requerits per el % de parcialitat del treballador.
Però el principal problema apareix en el càlcul de la base i és on el Tribunal de Justícia de la Unió europea (TJUE) entra a qüestionar aquest fet doncs considera una doble penalització que per al càlcul de la base en un treballador a temps parcial, se li apliqui, també, aquest coeficient de parcialitat, marcat a l’article 247 de la LGSS.
És a dir, un treballador amb 30 anys de cotitzacions a temps parcial (per exemple al 50%) se li descomptarà el temps no cotitzat (50%) i al resultat se li aplicarà el coeficient compensatori de 1,5.
En resum, aquest treballador/a tindria un període de cotització reconegut de 30*0,5*1,5= 22,5 anys i li implicaria cobrar menys ja que treballa a temps parcial i a més menys pensió ja que es considera menys temps cotitzat.
Davant d’ aquesta situació haurem d’ esperar com s’ interpreta des del punt de vista dels tribunals i Ministeri espanyols i quines conseqüències tindrà a les pensions futures.
