Molta controvèrsia ha dut al llarg del temps els límits a la inviolabilitat del treballador en contraposició al dret empresarial de protegir el seu patrimoni professional (això és, tota eina posada a disposició i que sigui de propietat de l’empresa). Segurament, en més d’una ocasió ens em parat a preguntar…
… quines són les facultats reals que disposo per a assegurar la correcta utilització de tots aquells elements productius que es poso a disposició dels treballadors?
… quins límits he de respectar com a empresari, per al correcte i efectiu control empresarial, sense efectuar una intromissió a la intimitat del treballador?
Principals garanties que l’empresari te a la seva deposició.
- Comunicació de la prohibició d’ús personal pel treballador de les eines que l’empresa posa a la seva disposició (per escrit, i signada).
- Comunicar mesures de control al treballador sobre l’ús d’aquestes eines (concretes i específiques).
- Comunicar conseqüències per la utilització d’aquestes eines a fins no laborals (reacció de l’organització davant d’incompliment).
Doncs bé, per una banda cal tenir en compte que la inviolabilitat del treballador que al·lega l’article 18 ET, té en compte principis Constitucionals primordials i prioritaris que s’integren en el sí del Dret Laboral; i que per altra banda, les facultats de vigilància i control que disposa l’empresari per tal de protegir l’interès professional, són facultats que a priori (quan l’objecte a controlar és patrimoni empresarial) són en mateixa mesura inalterables.
És per això, que l’antinòmia que generen aquests dos drets causa en moltes ocasions situacions difícils de resoldre en via amistosa. El criteri dels tribunals (Tribunal Europeu de Drets Humans – com a pioner Europeu, seguit del Tribunal Suprem a Espanya), es dirigeix a l’adopció per part de les organitzacions de les següents mesures:
- Comunicació fefaent de prohibició d’ús d’elements professionals per a finalitats personals (caldrà concretar també, tots i cadascuna de les eines que NO ÉS PERMÈS L’ÚS per a finalitats no professionals).
- Establir i comunicar mesures de vigilància i control.
- Comunicar conseqüències que adoptarà l’organització davant d’aquestes situacions.
Tanmateix, i en relació a la segona de les preguntes que hem plantejat; cal tenir en compte que tot i haver prohibit l’ús, establert mesures de control i avisar de les possibles conseqüències, l’empresari segueix tenint uns límits en els “escorcolls”: la proporcionalitat de la finalitat perseguida, i la intromissió realitzada en l’escorcoll (en relació als drets fonamentals).
Així doncs, en termes col·loquials, la proporcionalitat de la mesura atorgarà més o menys legalitat a l’acció: si la mesura plantejada (escorcoll) genera més abús al treballador (intromissió) que benefici a l’empresa (finalitat buscada), aquesta ens portarà cap a una situació NO JUSTIFICADA.
