Les persones ocupades en el règim de la llar continuen sent les més afectades a l’hora de trobar estabilitat. Malgrat tenir una sentència en favor del seu dret a l’atur i les campanyes contra l’economia submergida, les persones d’aquest sector sofreixen major pobresa que altres/as professionals.
Accés a la prestació d’atur
Una de les característiques que té els contractes en el règim de la llar és que no cotitzen a la prestació per desocupació. Això provoca que quan finalitzen els contractes de treballs o bé es realitzen acomiadaments, les persones afectades en aquest règim no tenen dret a la prestació d’atur i per tant no queden protegides pel sistema de Seguretat Social.
Davant aquesta situació són moltes les veus que s’han alçat durant els últims anys demanant aquest dret a les persones que estan dins del servei domèstic, donant així una major protecció, protecció que sí que tenen reconeguts la resta de treballadors per compte d’altri.
Discriminació per raó de gènere
Per a esmenar la històrica discriminació que aquest col·lectiu ha sofert des de les institucions, el Govern ha activat el mecanisme per a integrar aquest règim especial en el sistema de protecció social ordinari. L’ha fet després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés sentència i censurés l’Estat Espanyol per incórrer en una discriminació indirecta per raó de gènere sobre aquest col·lectiu. Actualment el procés està en fase de tràmit parlamentari i al maig podria discutir-se en el ple del Congrés dels Diputats. El compromís subscrit pel Consell de Ministres és tenir-lo tot aprovat abans del termini d’un any.
En les Corts, l’Executiu i els partits amb representació parlamentària hauran d’acordar els detalls del com s’enquadren a les treballadores de la llar dins del sistema de protecció social, si això implica un augment de les obligacions que haurà de pagar l’ocupador i a quina mena de prestacions els dona dret les noves cotitzacions, entre molts altres. De moment, els tribunals ja estan aplicant la jurisprudència europea i estan reconeixent prestacions i subsidis a aquest col·lectiu a càrrec dels comptes del SEPE i la Seguretat Social. Com l’accés al Fogasa en cas que el seu ocupador no pugui pagar-los la indemnització o el cobrament del subsidi per a majors de 52 anys, entre altres.
Reptes pendents.
La reforma laboral a penes afecta a les persones en el règim de la llar. Es tracta d’un pas més endavant, que encara trigarà a tenir efectes pràctics en el dia d’aquest col·lectiu. I igual que amb altres reivindicacions, trigarà a arribar. Aquest és el cas de la ratificació del conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que ajudaria a igualar els drets de les persones ocupades de la llar amb la resta de professionals. Encara que diferents governs s’han mostrat partidaris de signar-ho, encara no s’ha dut a terme.
Tampoc l’actual reforma laboral millora la seva vida. Al no estar en el règim general, aquesta modificació a penes millora les seves condicions. El que si que reconeixen des d’organitzacions com a Territori Domèstic, és que la campanya de comunicació dirigida als ocupadors i ocupadores del Ministeri de Treball ha aconseguit pujar la cotització a moltes dones igualant-la al SMI. El problema és que aquestes cartes mai van arribar als que no donen d’alta a les seves empleades ni cotitzen per elles. I és que aquest fet fa que la reforma laboral (fi de contractes temporals o salaris mínims) no tingui tanta efectivitat en les persones ocupades de la llar.
Per més informació podeu contactar amb el departament laboral: laboral@cigassociats.com
