Quines conseqüències es produeixen per el supervivent de la parella estable, després de la mort de l’altre membre, quan aquest últim no ha atorgat cap testament?
Qui ha conviscut com a parella de fet, en el moment de la mort del seu company, pot adquirir la condició d’hereu, equiparant-se els seus efectes als d’un matrimoni?
En matèria de drets successoris, la normativa catalana equipara la situació de les parelles estables a la dels matrimonis, en els termes de l’article 442-3 del Codi Civil de Catalunya segons el qual:
- Quan el causant mori havent tingut fills, el convivent parella estable té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir la opció de commutació que li reconeix l’article 442-5.2 del Codi Civil de Catalunya. En relació a l’usdefruit universal del convivent en parella estable, entre d’altres aspectes, cal tenir present que l’usdefruit universal s’extingeix per les causes generals d’extinció del dret d’usdefruit i no es perd, encara que es contragui nou matrimoni o es passi a conviure amb un altre persona.
- Quan el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es difereix al convivent en parella estable, conservant els pares del difunt el dret a la llegítima.
En tot cas, cal citar l’article 234-14 del Codi Civil de Catalunya, que regula els efectes de l’extinció de la parella estable per mort d’un dels convivents, establint que el supervivent té, a més de la compensació per raó de treball que eventualment li pugui correspondre, els drets viduals familiars reconeguts als articles 231-30 i 231-31 del Codi Civil de Catalunya, que regulen el dret a l’aixovar de la vivenda, l’ús de la vivenda i ser alimentat amb càrrec al patrimoni de l’herència durant l’any següent a la defunció de la seva parella.
