Encara no tens el teu?
Quan una persona mor sense haver atorgat testament, o bé quan el testament esdevé nul, o les persones nomenades hereves no poden arribar a ser-ho, la disposició del seus béns i drets és regula d’acord amb allò que disposa el Títol IV del Codi Civil de Catalunya, articles 440 a 444, mitjançant l’anomenada successió intestada.
Per entendre les regles de la successió intestada, cal tenir presents els següents punts:
1. L’herència es regeix per la legislació catalana si el difunt era de nacionalitat espanyola i ostentava el veïnatge civil català.
2. La legislació d’aplicació determina qui heretarà, establint per això un ordre de successió;
a) Els fills
b) El cònjuge o la parella de fet
c) Els ascendents
d) Germans i familiars fins al quart grau
e) Generalitat de Catalunya
3. L’ordre de succeir es refereix a qui hereta aquella part de l’herència de lliure disposició. És a dir, no s’inclou la llegítima, tota vegada que aquesta part de l’herència (una quarta part), no és de lliure disposició al correspondre als fills, o en el seu defecte, als ascendents del difunt.
4. Si es mor amb fills, aquests seran els hereus universals de l’herència i heretaran per parts iguals entre ells.
5. Si a l’herència, junt amb els fills, existeix cònjuge vidu (o unió estable de parella), tindrà dret a l’usdefruit universal de l’herència, tot i que podrà canviar-lo per una quarta part de l’herència i l’usdefruit de la vivenda habitual.
6. Si el difunt no tenia fills ni nets, heretarà el seu cònjuge o el convivent en unió estable de parella (que no estigui separat legalment).
7. Si el difunt no tenia fills, ni nets, ni cònjuge, heretaran els ascendents.
8. Pel cas de no sobreviure cap de tots els anteriorment relacionats, heretaran els germans, els fills dels germans i els parents fins al quart grau. I com a clàusula de tancament, si no hereta cap de tots ells, resultarà com a hereu universal la Generalitat de Catalunya.
9. El cònjuge vidu o bé la parella de fet, no té dret a succeir si en el moment de la defunció estava separat o divorciat, llevat que s’hagués produït una reconciliació.
10. L’ordre de succeir és excloent, de tal manera que, si existeixen fills no heretarà el cònjuge (deixant a banda la seva condició d’usufructuari), i si no existeixen fills ni descendents però sí cònjuge, heretarà aquest últim. En aquest últim cas, els ascendents del difunt no tindran drets hereditaris.
